La meva Historia

Hem pensaba que no estaba preparada per a compartir el primer tros del meu llibre
Encara que no te titol alla ba !

1-

Estimat diari:                                                             7-6-2012

Hola !hem dic Púrpura y hui estrene el meu diari, en tinc 11 anys.

Quan vaig nàixer la meva mare no es va adonar de que no m’havia agafat per emportar-me a casa. Així que visc en la meva tia anomenada Brunel·la i el meu oncle Albert. Ells diuen que soc especial per a d’ells i que no cambie mai però jo crec que no soc tan especial per que no tinc amics, ningun amic en el que puga contar i estimar. Tot el mon diu que soc molt estranya que els done molta por. Però per que ? quant intente apropar-me per a parlar xillen i se’n ban corrent. Però que e fet jo per a que em tracten així ?

2-

Estimat diari:                                                            8-6-2012

Hui m’han passat moltes coses, la tia Brunel·la m’ha dut a passejar al parc que tenim davant de casa. Com de costum tots els xiquets al vorer que anava a entrar en el parc han desaparegut menys un... era un xiquet de cabells rubiols i llargs, amb un aspecte una mica escalofriant que s’ha mantingut quiet en els columpis i m’ha dit que si volia columpiarme amb ell. Jo disposta a tot per fer un amic vaig acceptar. Ens varem contar moltes coses, estiguérem cuatre hores parlant fins que hem vaig tindre que anar. Hem quedat per a demà a la mateixa hora al mateix lloc.

3-

 Estimat diari:                                                       9-6-2012

Ja se el nom del xic misteriós, es diu Carles i m’ha dit que soc especial que soc la ultima “ fènix ” es un ocell de foc sagrat per a els egipetes,  es enorme i diu que ell es un esperit però que ella podia veure’l per que tenia el poder de vore a les criatures màgiques de altres mons. Diu que tinc molts poders amagats que no puc utilitzar però, que amb practica podré aconseguir el que sigua

 4-

Passat cuatre anys mes tard:

Púrpura va fer-se molt amiga de Carles y tots els dies quedaven per anar a aquell parc on s’avien conegut de menuts. Ja en 15 anys Púrpura ja sàvia utilitzar alguns poders simples com el de alçar coses, o com el de transportar-se, o el de traspassar coses. Carles com era un esperit vivia amb ella perquè els demes no el podien vora. El diari de Púrpura va continuar fins al 13 anys però el va oblidar en un racó i no la tornat a agafar mes. Carles i Púrpura se enamoraren un de l’altre  encara que ho tenien guardar en secret. Un bon dia Púrpura va trobar el seu diari amagat en un racó de la seva habitació.

5-

Present:

-Vuic anar a trobar la forma de poder transformar-me en fènix, per així saber realment com soc i per que estic ací, si soc un ocell sagrat per als egiptes, tindre que anar a Egipte a viure feliç. Estàs d’acord amb mi Carles ? va dir Púrpura satisfeta.

-D’acord, però jo tinc prohibit anar a Egipte per que allí es on vaig morir asesinat per un fènix .A Púrpura li va sorprendre aixa frase tan entranya.

-Un fènix t’asesina ? no m’ho crec. Y a Púrpura se li varen plenari els ulls de llàgrimes.

-Si Púrpura , però no ho va fer per que va voler si no per protegir-te,era la teva mare,jo estava pujant per el niu del fènix per que m’avia fet el valent amb els meus amics .Quant vaig arribar et vaig vore a tu, el ocell mes bonic que mai havia vist, la teva mare em va bore que t’intentava acariciar però es va creure que t’anava a fer mal i... ja saps el final ,hem va matar. Quant la gent es va donar conter va pujar al niu i varen matar a la teva mare per la meva culpa. Desprès , jo , transformat en esperit vaig fer-te invisible i et vaig portar ací.

6-

Quant Carles va acabar de parlar Púrpura estava plorant, quant es varen mirar als ulls Púrpura li va donar una galtada a Carles, dolgut va intentar demanar explicacions però abans d’això Púrpura ja li havia tancat la boca amb un bes. Aquell moment va ser màgic e inoblidable .

7-

Carles es va quedar en la casa de Púrpura per que no podia anar amb ella encara que li hauria encantat anar amb ella i estar en presencia de la seva primera transformació. Quant Púrpura va partir es varen donar altre bes, per que no es boiren es uns quants mesos inclús anys.

8-

Ja en Egipte:

Púrpura havia visitat molts països que li havien agradat molt però en tots una cosa no canviava: en cadascun estava pensant en el seu amor. Carles per la seva part havia viatjat al mon dels morts i havia fet alguns amics però tampoc va aconseguir deixar de pensar en Púrpura .

Estava molt emocionada per tornar al lloc on va nàixer. Quant va arribar va descobrir una columna gegant amb un niu a lo alt. Va intentar pujar però tots els seus esforços varen ser inútils. Al mirar dalt va vorer un xicotet tub que anava de la piràmide fins al niu. Aquella podria ser la seva esperança de pujar fins al niu.

9-

La difícil Piràmide

Púrpura es va adintrar en la foscor de la piràmide, sense voler va xafar una pedra i les antorches es varen encendre per art de màgia, va agafar una i va continuar el seu camí. Va activar una trampa que llançava fletxes, Púrpura les va esquivar totes. Desprès una roca gegant venia cara d’ella  i tansols es va tindre que apartar. Al final del passadís hi havia una porta que deia que tenia que passar per sis habitacions per a aplegar al niu del fènix. Hi havia una plaqueta que tenies que ficar el nom del fènix menut. Púrpura va ficar el seu nom i la porta es va obrir.

10-

1ª habitació

Hi havia una gran paret en la que hi havia escrites unes lletres que ficaven –pocs han aconseguit derrivar aqueta paret, tu pots derrivar-me ? Jajajajaja !!! Púrpura li va dir a la paret – Mira tu jo no vaig a poder derrivarte però... si que puc traspassar-te amb el meu poder. I axí ho va fer en un no res ja estava a l’altra banda però un exercit de soldats sense cap la varen atacar, ella va intentar contra atacar però no va poder cuasi li tallen el cap, els soldats tansols volien que tallar-li el cap per a que siguera una d’ells. Soles va poder fer un escut protector i traspassar la segona paret. Així va poder adintrar-se a la segona habitació

11-

2ª habitació

Era una sala menuda, amb un forat en la paret, una veu misteriosa va dir – si respons correctament a la meva adivinança et deixaré passar a la tercera habitació, tens tres oportunitats.- D’acord. Va dir Púrpura preparant-se per a respondre . –Allà va, com es pot fer per a que una llàgrima no es seque ? Púrpura va dir que si la deixaves en un pot no es secaria però aquella no era la resposta correcta i, a poc a poc el recinte es va anar omplint d’arena del desert. Quant l’arena ja li venia per el pit va començar a pensar, va recordar que quant tenia sis anys la seva tia li va comprar un gelat en una tenda de la platja, quant estava passejant prop del mar se li va caure el gelat i es va ficar a plorar, la seva tia li va dir que en la vida hi haurien molts gelats però que aquella llàgrima que li va caure era única i que per això no es podia secar, tot seguit la va introduir en la mar. Ràpidament Púrpura va contestar – per a que una llàgrima no es seque cal llançar-la a la mar. L’arena de la sala se’n va anar per un conducte de terra.- pots passar a la següent habitació. Va dir la veu

12-

3ª habitació

Púrpura es va trobar amb un ganivet i un plat fons en mig  del terra, una veu li va dir que tenia que omplir el plat amb sang de una persona o d’un fènix va aparèixer una persona a la que Púrpura no coneixia de res que no parava de repetir que no li feren mal en un idioma estrany. Les parets sestaven tancant i el sostre baixava poc a poc, si no derramaven sang un d’ells moririen tots dos. Púrpura no va poder atrevir-se a fer-li mal a aquell Home, es va tallar una vena, la sang es va caure poc a poc en el plat i quan va estar al límit el Home va desaparèixer ,el sostre i les parets tornaren a la normalitat, la ferida de Púrpura es va curar i la veu va tornar a dir que podia passar a la seguen habitació.

13-

4ª habitació

 Púrpura es va trobar en mig d’una sala amb dos serps que l’observaven detingudament. Del pànic que tenia a les serps les va matar de dues pisotades , es varen multiplicar cada vegada que matava una es multiplicava fins que tansols va quedar un xicotet racó en que no hi havien serps absorta pels nervis va fer un conjur per equivocació que va convertir a les serps verinoses en conillets de peluix.

14-

5ª habitació

be ací m'he e quedat pero si us agrada la puc continuar. si no us agrada no la continuaré :'(