Como sabes cuando as madurado

A esa cierta edad,
cuando te sientes mayor,
cuando dejas de beber con pajita en el baso,
cuando dejas de jugar con tus muñecos,
cuando sabes lo que esta bien y lo que esta mal i optas por lo que esta bien,
cuando sabes quienes son tus amigos,
cuando ya te as dado el primer beso,
cuando te sientes responsable,
cuando te vas a vivir con tu novi@,

Pero...

Abran vezes que te sientas una hormigua al lado de alguien,
Abran vezes que te sientas atraido por las pajitas,
Abran vezes que sientas ganas de abrazar a un muñeco,
Abran vezes que sabras lo que esta bien pero prefieras ir por el mal camino
Abran vezes que que aunque sabes que no es tu amigo le quieres un monton, aunque te haya echo sufrir, sigues con el
Abran vezes que el primer beso no a salido como te lo esperabas, un poco trope o mejor de lo previsto,
Abran vezes que te sientas responsable i otras que no lo eres,
Abran vezes que cuando vas a vivir con esa persona especial, os casais o reñis

                    Conclusión:
                                            pocos llegan a ser maduros

Los peluches

Para que sirben los peluches ?
No son mas que objetos,
No son mas que cosas,
No son mas que tela y relleno,
Peró esta tela, este objeto, esta cosa... Es mas que eso
Los peluches estan para mimar-los,
Para contar-les secretos,
Para dar-les cariño,
Un peluche para un niño o niña es una sonrisa, una diversión.
Ai que apreciarlos

Jorgee ! Conversació de besugos

Jo: Saps q ??!!!
Jorge: qee
qe os motais unos discursos qe te cagas

Jo: No es pa tanto...
Jorge: pero qe se?
Jo: A si!
Sas q ?
e
Jorge: no, nose
Jo: No sas ?
Jorge: no no se
Jo: No sas ? en serio no ho sas ?
Jorge: no ajjaja
Jo: No ?? No o sas ?
Jorge: si qe se si
Jo: Abore el q?
Jorge: mestas rallando
Jo: No sas ?
Jorge: me tinc qe anar
adeuu
Jo: Adeuuu

Continuament de la meva historia :

23-

Enganys :

Púrpura i Carles ja eren novios . Carles encara no li havia dit a Púrpura, que tot aquell temps havia estat amb Iris. Carles volia deixar a Iris però li donava molta llàstima. Púrpura per la seva part estava feliç i no sospitava de res. Però per les nits Carles anava al mon dels morts per a beures amb Iris. Per a Carles Iris no era la seva novia, per a ell era mes que amiga però menys que parella.

Iris va conèixer a un xic fort, valent, que no tenia por a res , però no era simpàtic ni agradable, sempre vestia amb roba fosca i negra que a Iris li encantava. Es va enamorar de ell i, tots els matins es veien . A el xic misteriós també li agradava Iris. Iris era una xica amb els cabells negres com el carbó, uns ulls grans i verds, no era molt alta, ella vestia amb faldes curtes i amb unes camisetes per d’alt del melic i amb unes botes per d’alt des genolls . I tota la seva roba era negra. Aquell xic tan misteriós del que tan enamorada estava Iris es deia Aquil·les .

24-

Visita inesperada:

-Bon dia Púrpura

-Bon dia tia Brunel·la

- Esta nit tenim convidats

- Convidats ? qui ?

- Va a vindre una antiga amiga meva i la seva filla

- Qui es la seva filla ?

-No ho se molt bé però es diu Violeta

-Violeta ! Quin nom mes bonic !

A la nit...

Va tocar el ring del timbre i Brunel·la emocionada va obrir. Era la seva amiga, amb la seva filla adoptada Violeta. Violeta es pareixia molt a Púrpura, sols que ella era mes major, amb les puntes del cabell violetes, amb la roba violeta i es pareixien per que  Púrpura duia les puntes del cabell púrpures i la roba púrpura. Enseguida van començar a parlar i es varen caure molt bé. A l’hora de sopar ja eren unes bones amigues. Púrpura va demanar a la Brunel·la si Violeta es podia quedar a dormir i, Brunel·la i la mare de Violeta va parèixer-li una idea fantàstica. A l’hora de dormir començaren a parlar : 

-Púrpura, em sones moltísim

-i tu a mi també Violeta

-Saps que ? tinc poders màgics confien en tu per a que no ho contes. Per alguna raó te ho tenia que contar.

-jo també tinc poders! I soc avanç era mig fènix però ara soc fènix completa !

-Si ? em podries dur al teu niu ?

-Clar que si ! dema per el matí anirem ! però per a que vols anar al meu niu ?

-per que jo soc mig fènix però no se on esta el meu niu. I vuic comprovar si som germanes

-D’acord !

-bona nit Púrpura !

-Bona nit Violeta !

25-

Una primera transformació:

Púrpura i Violeta s’alçaren de matinada per anar a Egipte. Púrpura es va transformar en fènix per anar fins el niu.

Ja en Egipte Púrpura va pujar a Violeta al niu. Púrpura va contemplar com una estranya força alçava a Violeta de terra. Violeta va sentir uns pessics en la pell, i un sentiment càlid i sense notar-ho es va transformar en un ocell de foc blau. Púrpura es va quedar fascinada. Li va agradar molt contemplar aquella escena. Violeta va alçar el vol, emocionada va fer cercles en l’aire. Púrpura es va transformar en fènix i juntes tornaren a casa parlant, de com s’eteritzava, com podia des transformar-se, de com tornar a transformar-se... Estaven fascinades. 

Continuament de la meva historia :

19-

Carles havia estat molt de temps en el mon dels morts coneguent a molts amics que li havien apoyat molt en superar la llàstima que sentia per Púrpura, li havien ajudat en moltissimes ocasions a no plorar per Púrpura a convèncer que no val la pena plorar per que ella estarà pensant en ell en lo molt que el vol. Va intentar superar-lo el primer mig any, el segon va estar vivint amb una xica dolcíssima i guapíssima anomenada Iris. Que tots dos s’agradaven molt.

20-

La misteriosa veu :

Púrpura es va adonar que aquella veu va dir-li “pardalet meu”... aquella veu estranya va continuar parlant

- Ves Púrpura, ves amb Carles el teu amor... dus un any i mig sense estar amb ell, corre, vola, disfruta carinyet disfruta .

- Com saps el meu nom ? com saps que estic enamorada de Carles? Com saps tantes coses sobre mi ?

- Perquè Púrpura, no t’has adonat ? jo soc la teva mare, que et parla desde un lloc molt llunya a aquest. No se si saps que els fènix com tu i com jo, tenim vida eterna, es a dir, que renaixem de les nostres cendres però, tardem un temps en renàixer, tres anys, i tot aquest temps e estat en el mon dels sers màgics, en el país dels fènix on e sigut acceptada i cuidada. Et preguntaràs per que no he anat a la terra a per tu, i es que en tots els mons  te que haver almenys, un fènix . Per que els encarregats de transportar la màgia de altres mons son els fènixs. Te que haver almenys un en el mon terra per a que els demes vagin i li la donen al fènix encarregat, i eixa fènix ets tu. Per això no e pogut anar al mon terra, agafar-te i endur-te com si res... No estic morta com pensaves, però encara no puc endur-te, quant tingues 18 anys vorem el que es pot fer. Però algun dia estarem juntes, te ho promet Púrpura, perquè tu eres la llum que il·lumina la meva vida, tinc ganes de tornar-te a veure et vull.

- Mare jo també et vull molt, vull que estigues amb mi, vull veure el teu somriure tots els matins, vull que m’acaricies el cabell i em digues lo molt que em bols, vull que em cantes cançons que m’alegren, simplement et vull ! et vull molt mare, encara que no t’hagi vist mai

-Prompte filla , prompte ens vorem , t’ho asegure !

21-

Regrés :

La mare de Púrpura va acabar de parlar. Púrpura amb llàgrimes als els ulls i cames tremolant, va continuar fins a la eixida . ja fora va pensar en el seu odi intens de no haver gaudit de la seva infància amb la seva mare, que va obrir les ales de foc i va alçar el vol en destí a la seva casa. Quant va aplegar la seva tia Brunel·la es va alegrar molt de tornar a veure. Púrpura va comprendre que Brunel·la la estimava, que no deuria de estar trista, que deuria de estar feliç de que la seva mare no estigués morta. Va respirar fons i va deixar de plorar.

Carles com cada dia, es va passar per casa de Púrpura per que no perdia l’esperança de tornar-la a vorer. Per a la seva sorpresa Púrpura estava allí, Carles no sabia com reaccionar, no sàvia si polar o riure, si cridar o callar, si abraçar-la o donar-li un bes, estava perdut. Que seria el que mes li agradaria ? Estava per fi en casa, havia regressat de Egipte. Li hauria anat be el viatge ? Volia fer-li mil preguntes, però no sabia quina era la adequada. De tant de pensar, de mirar-la, de estar nerviós, es va desmaiar.

22-

Conversa :

Púrpura es va ajupir per ajudar a Carles a recuperar el sentit. Va tombar-lo en el seu llit i va cuidar-lo fins que despertà.

-      Pu -Púrpura ... ets tu?

-      Si Carles soc jo. E tornat del meu viatge a Egipte

-      Com ... com estàs ? ha anat tot bé ?

-      Fantàstic ! la meva mare no esta morta !

-      Com ? es impossible !

-      E parlat amb ella ! diu que esta en el mon dels sers màgics amb altres fènixs que la cuiden. Em bol molt Carles, t’ho jure ! es veritat !

-      Val Púrpura, tranquil·la, m’ho crec conta-m’ho tot per favor.

-      Al principi vaig veure el niu on vaig nàixer, i vaig entrar a una piràmide prop del niu i vaig tindre que passar per sis habitacions amb una proba diferent en cadascuna. Quant vaig arribar al niu em vaig transformar en fènix i em vaig sentir de meravella ! Desprès va haver una sala d’entrenament. Quant ja sabia mourem be vaig tindre que lluitar amb un gegant per a eixir de la sala. Però vaig ser derrotada .

-      Ho no Púrpura ! i com es que estàs ací ?

-      La veu que em parlava era la meva mare. I em va dir les raons per les cuals em deixava eixir. I tu que as fet durant tot aquest temps ?

-      Jo... Plorar per que no estaves. I fer amics.

-      Oh Carles . No hem tindria que haver anat a Egipte.

-      El vull Púrpura

-      I jo a tu Carles

Es varen dir tot seguit d’un bes.

Concert de mcfly !!

Va ser una autentica passada ! Me ho baig passar d'alló mes be amb la meva millor amiga Cris en el nostre prier concert del nostre grup favorit: MCFLY !.Estiguerem a 1 o 2 metres de :
 Tom Fletcher,
Dougie Poynter,
Danny Jones i
Harry Hudd.
Ells son el millor grup del mon. M'encanten !
Cuant varem eixir Cris la seva mare i jo ens varem comprar unes samarretes xulisimes !!
Es la millor experiencia de la meva vida !! Vos buic Mcfly ! i a tu tambe Cris !

Continuament de la meva historia :

14-

5ª habitació :

Tot era foscor . Ni una llum , ni els seus ulls brillaven com de normal, ja no. Era la foscor total. Púrpura tenia una por tremenda a la foscor des de ben menuda. Va pensar que si encenia una bola de foc en les seves mans podria tindre una mica de llum per a guiar-se. Però va sentir olor a gasolina, si encenia una crispeta de foc tota la piràmide volaria per els núvols. Va tancar els ulls, va respirar fons i va continuar sense parar-se. Va imaginar-se que estava caminant per el jardí de la seva casa , descalça amb una bata de dormir, es va imaginar que caminava, que corria, es sentia lliure, am un sol que la calfava. No va poder sentir la foscor i va caminar amb els ulls tancats imaginant-se milions de flors de colors que acariciaven els seus peus metres caminava fins a la eixida pels seu instint. La veu va tornar a parlar y va dir que podia passar a la habitació final .

15-

6ª habitació ( habitació final ) :

Púrpura es va adonar de que estava rodejada de foc. Estava cansada de tantes habitacions, de lluitar sense descans, estava desesperada per arribar a convertir-se en fènix, estava ansiosa. En aquells moments els seus ulls varen brillar mes que mai, estaven roijos , potents , enèrgics estaven rabiosos, en aquells instants els seus braços ja no eren braços eren ales de foc que la varen impulsar a volar, a volar lluny d’aquell lloc, d’aquella trampa sense fi. Va observar que en el sostre hi havia una trampeta d’emergència. Allí es va trobar amb el niu del fènix, i es va notar uns xicotets pessics en la pell ,era  estrany però li agradava, era un sentiment dolç i càlid com l’abraçada d’una mare. Es va donar conter de que s’avia transformat en fènix per primera vegada.

Desprès de baixar de la piràmide es va des transformar. Va aparèixer de la nada una sala gegant, Púrpura dubta un moment però al final va entrar. La sala gegant resultà ser una sala d’entrenament. En la que la veu de la piràmide li va dir que tindria que entrenar-se dur per a eixir de la sala d’entrenament en vida, preparada per a ser fènix i per a l’atac final

16-

L’esperança :

Carles estava molt preocupat durant aquells mesos per Púrpura i va decidir anar al mon dels morts a visitar la biblioteca de màgia per a buscar un llibre d’alguna utilitat. Va passar-se els mesos buscant i llegint llibres de màgia. El que buscava era un llibre d’encanteris per a fer un encanteri que poguera fer que viatjarà a Egipte amb Púrpura o buscar la forma de que li llevaren el pacte. No va aconseguir ni trobar res però Carles no va pedre la esperança.

18-

Mig any mes tard ...

Púrpura ja sabia menejar-se molt bé, contra atacar, esquivar i controlar la transformació de fènix... ja estava preparada per a l’atac final. La veu li va dir que seria molt perillós i que si no passava la prova no podria eixir de la sala d’entrenament. Un gegant l’esperava. Púrpura va fer tot el que va poder, tots els atacs que sabia, tot per guanyar ! però no va ser així... Púrpura va pedre la lluita. La veu li va dir que havia guanyat el gegant, però que havia demostrat mes de el que li demanaven. En la piràmide havia estat impressionant sense saber res i enfrontant-se a tants perills ella sola – aquestes son les raons per les cuals et deixe passar : en la primera habitació as sabut obrir-te el camí fàcil. En la segona habitació as demostrat la teva saviesa. En la tercera as demostrat que t’importa mes la vida de algú que no coneixes que la teva pròpia . En la cuarta as sabut com solucionar els problemes i en la quinta as sabut guiar-te pel teu instint. En la sisena as après que guanyar no ho es tot. Per aquestes raons et deixe volar pardalet meu, viu con un fènix se com un fènix, pensa com un fènix i desmotra als demes que tu ets Púrpura !

el matix que abanç. si us agrada aquest tros en podre fer mes si no us agrada no la continuare

Per a una persona especial que em ba cambiar la vida

Aquesta persona es molt molt especial per a mi ; te els cabells rubiols oscurs, baixet, ulls gegants marrons i enicmatics,Bon amic, amb molts secrets ocults, vist molt bé, ell es ell. Estic facinada amb aquesta persona desde que la  conec.
Nom'aprecia, mai m'ha dit que l'importe .
 sincerament no em coneix molt pero, se que algun dia em coneixera be i serem grans amics. e escrit d'ell coses precioses, e plorat hores i hores seguides per ell. E sentit coses molt fortes que, mai e sentit amb ningú. aquesta es una de les coses boniques que e escrit de tu :

ya no puedo seguir ,entrastes en mi corazon y te sera muy dificil salir , ya que vives en mi corazon nunca saldras sin mi permiso, te quiero , por ti moriria, por ti estaria triste toda la vida pero ahora que lo piendo ya estoy triste , te quiero , muxo ,te amo, SIEMPRE !! eres mi vida entera ,tu cuerpo, mi cielo, tus lavios , mi pasion ,tu cara,mi despiste, tu amor... MI META !

açó el baig escriure cuant estaba molt trista pensant en que no bolies ser el meu amic o coses per l'estil. Tu eres el meu tot, la meva vida ets tu.El estiu passat Maria Rubio era la meva millor amiga i va fartar-se de mi per parlar de tu : que si tu esto que si tu lo otro que te quiero mucho que si noseque, la pobra va acabar dels nervis ! Hi agueren dos o tres mesos que vaig estar plorant per tu totes les nits desde les 9:30 fins a les 11:30.

Em podria passar la vida escribint de tu pero seria massa.

TE BUIC MES DEL QUE T'IMAGINES !

El vent

Com ja sabeu m'agrada molt el foc pero, tambe m'agrada el vent. Per a mi el vent es especial i em recorda moltes coses. M'agrada que el vent em done a la cara, em sent lluire i especial.
El vent et susurra que hi han esperançes soltes que no acaben... eperançes de vida, de pau, d'amor... es inoportú, es divertit, el vent son moltes coses, sentiments confundits que acaben en un tremolor.

El vent fa que les semilles es transladen y que creixen sanes. sense el vent estem perduts. no hi hauria vida, no hi haurien sentiments, no haurien esperançes...sense el vent no hauria amor.

Blancaa !

Blanca tu per a mi eres super especial , amb tu me ho e passat genial( com cuant tirarem la pajarita de badminton per el bater )

jajaja ! o com cuant erem millors amigues amb Maria Rubio ... que temps. Ultimament no estic massa emb tu. M'agradaria que etiguerem mes juntes per a viure mes moment divertits per que ya saps que el que mes m'agrada depres de qui ya saps es divertirme ! te buic un monto no camvies mai !