Continuament de la meva historia :

19-

Carles havia estat molt de temps en el mon dels morts coneguent a molts amics que li havien apoyat molt en superar la llàstima que sentia per Púrpura, li havien ajudat en moltissimes ocasions a no plorar per Púrpura a convèncer que no val la pena plorar per que ella estarà pensant en ell en lo molt que el vol. Va intentar superar-lo el primer mig any, el segon va estar vivint amb una xica dolcíssima i guapíssima anomenada Iris. Que tots dos s’agradaven molt.

20-

La misteriosa veu :

Púrpura es va adonar que aquella veu va dir-li “pardalet meu”... aquella veu estranya va continuar parlant

- Ves Púrpura, ves amb Carles el teu amor... dus un any i mig sense estar amb ell, corre, vola, disfruta carinyet disfruta .

- Com saps el meu nom ? com saps que estic enamorada de Carles? Com saps tantes coses sobre mi ?

- Perquè Púrpura, no t’has adonat ? jo soc la teva mare, que et parla desde un lloc molt llunya a aquest. No se si saps que els fènix com tu i com jo, tenim vida eterna, es a dir, que renaixem de les nostres cendres però, tardem un temps en renàixer, tres anys, i tot aquest temps e estat en el mon dels sers màgics, en el país dels fènix on e sigut acceptada i cuidada. Et preguntaràs per que no he anat a la terra a per tu, i es que en tots els mons  te que haver almenys, un fènix . Per que els encarregats de transportar la màgia de altres mons son els fènixs. Te que haver almenys un en el mon terra per a que els demes vagin i li la donen al fènix encarregat, i eixa fènix ets tu. Per això no e pogut anar al mon terra, agafar-te i endur-te com si res... No estic morta com pensaves, però encara no puc endur-te, quant tingues 18 anys vorem el que es pot fer. Però algun dia estarem juntes, te ho promet Púrpura, perquè tu eres la llum que il·lumina la meva vida, tinc ganes de tornar-te a veure et vull.

- Mare jo també et vull molt, vull que estigues amb mi, vull veure el teu somriure tots els matins, vull que m’acaricies el cabell i em digues lo molt que em bols, vull que em cantes cançons que m’alegren, simplement et vull ! et vull molt mare, encara que no t’hagi vist mai

-Prompte filla , prompte ens vorem , t’ho asegure !

21-

Regrés :

La mare de Púrpura va acabar de parlar. Púrpura amb llàgrimes als els ulls i cames tremolant, va continuar fins a la eixida . ja fora va pensar en el seu odi intens de no haver gaudit de la seva infància amb la seva mare, que va obrir les ales de foc i va alçar el vol en destí a la seva casa. Quant va aplegar la seva tia Brunel·la es va alegrar molt de tornar a veure. Púrpura va comprendre que Brunel·la la estimava, que no deuria de estar trista, que deuria de estar feliç de que la seva mare no estigués morta. Va respirar fons i va deixar de plorar.

Carles com cada dia, es va passar per casa de Púrpura per que no perdia l’esperança de tornar-la a vorer. Per a la seva sorpresa Púrpura estava allí, Carles no sabia com reaccionar, no sàvia si polar o riure, si cridar o callar, si abraçar-la o donar-li un bes, estava perdut. Que seria el que mes li agradaria ? Estava per fi en casa, havia regressat de Egipte. Li hauria anat be el viatge ? Volia fer-li mil preguntes, però no sabia quina era la adequada. De tant de pensar, de mirar-la, de estar nerviós, es va desmaiar.

22-

Conversa :

Púrpura es va ajupir per ajudar a Carles a recuperar el sentit. Va tombar-lo en el seu llit i va cuidar-lo fins que despertà.

-      Pu -Púrpura ... ets tu?

-      Si Carles soc jo. E tornat del meu viatge a Egipte

-      Com ... com estàs ? ha anat tot bé ?

-      Fantàstic ! la meva mare no esta morta !

-      Com ? es impossible !

-      E parlat amb ella ! diu que esta en el mon dels sers màgics amb altres fènixs que la cuiden. Em bol molt Carles, t’ho jure ! es veritat !

-      Val Púrpura, tranquil·la, m’ho crec conta-m’ho tot per favor.

-      Al principi vaig veure el niu on vaig nàixer, i vaig entrar a una piràmide prop del niu i vaig tindre que passar per sis habitacions amb una proba diferent en cadascuna. Quant vaig arribar al niu em vaig transformar en fènix i em vaig sentir de meravella ! Desprès va haver una sala d’entrenament. Quant ja sabia mourem be vaig tindre que lluitar amb un gegant per a eixir de la sala. Però vaig ser derrotada .

-      Ho no Púrpura ! i com es que estàs ací ?

-      La veu que em parlava era la meva mare. I em va dir les raons per les cuals em deixava eixir. I tu que as fet durant tot aquest temps ?

-      Jo... Plorar per que no estaves. I fer amics.

-      Oh Carles . No hem tindria que haver anat a Egipte.

-      El vull Púrpura

-      I jo a tu Carles

Es varen dir tot seguit d’un bes.