Continuament de la meva historia :

14-

5ª habitació :

Tot era foscor . Ni una llum , ni els seus ulls brillaven com de normal, ja no. Era la foscor total. Púrpura tenia una por tremenda a la foscor des de ben menuda. Va pensar que si encenia una bola de foc en les seves mans podria tindre una mica de llum per a guiar-se. Però va sentir olor a gasolina, si encenia una crispeta de foc tota la piràmide volaria per els núvols. Va tancar els ulls, va respirar fons i va continuar sense parar-se. Va imaginar-se que estava caminant per el jardí de la seva casa , descalça amb una bata de dormir, es va imaginar que caminava, que corria, es sentia lliure, am un sol que la calfava. No va poder sentir la foscor i va caminar amb els ulls tancats imaginant-se milions de flors de colors que acariciaven els seus peus metres caminava fins a la eixida pels seu instint. La veu va tornar a parlar y va dir que podia passar a la habitació final .

15-

6ª habitació ( habitació final ) :

Púrpura es va adonar de que estava rodejada de foc. Estava cansada de tantes habitacions, de lluitar sense descans, estava desesperada per arribar a convertir-se en fènix, estava ansiosa. En aquells moments els seus ulls varen brillar mes que mai, estaven roijos , potents , enèrgics estaven rabiosos, en aquells instants els seus braços ja no eren braços eren ales de foc que la varen impulsar a volar, a volar lluny d’aquell lloc, d’aquella trampa sense fi. Va observar que en el sostre hi havia una trampeta d’emergència. Allí es va trobar amb el niu del fènix, i es va notar uns xicotets pessics en la pell ,era  estrany però li agradava, era un sentiment dolç i càlid com l’abraçada d’una mare. Es va donar conter de que s’avia transformat en fènix per primera vegada.

Desprès de baixar de la piràmide es va des transformar. Va aparèixer de la nada una sala gegant, Púrpura dubta un moment però al final va entrar. La sala gegant resultà ser una sala d’entrenament. En la que la veu de la piràmide li va dir que tindria que entrenar-se dur per a eixir de la sala d’entrenament en vida, preparada per a ser fènix i per a l’atac final

16-

L’esperança :

Carles estava molt preocupat durant aquells mesos per Púrpura i va decidir anar al mon dels morts a visitar la biblioteca de màgia per a buscar un llibre d’alguna utilitat. Va passar-se els mesos buscant i llegint llibres de màgia. El que buscava era un llibre d’encanteris per a fer un encanteri que poguera fer que viatjarà a Egipte amb Púrpura o buscar la forma de que li llevaren el pacte. No va aconseguir ni trobar res però Carles no va pedre la esperança.

18-

Mig any mes tard ...

Púrpura ja sabia menejar-se molt bé, contra atacar, esquivar i controlar la transformació de fènix... ja estava preparada per a l’atac final. La veu li va dir que seria molt perillós i que si no passava la prova no podria eixir de la sala d’entrenament. Un gegant l’esperava. Púrpura va fer tot el que va poder, tots els atacs que sabia, tot per guanyar ! però no va ser així... Púrpura va pedre la lluita. La veu li va dir que havia guanyat el gegant, però que havia demostrat mes de el que li demanaven. En la piràmide havia estat impressionant sense saber res i enfrontant-se a tants perills ella sola – aquestes son les raons per les cuals et deixe passar : en la primera habitació as sabut obrir-te el camí fàcil. En la segona habitació as demostrat la teva saviesa. En la tercera as demostrat que t’importa mes la vida de algú que no coneixes que la teva pròpia . En la cuarta as sabut com solucionar els problemes i en la quinta as sabut guiar-te pel teu instint. En la sisena as après que guanyar no ho es tot. Per aquestes raons et deixe volar pardalet meu, viu con un fènix se com un fènix, pensa com un fènix i desmotra als demes que tu ets Púrpura !

el matix que abanç. si us agrada aquest tros en podre fer mes si no us agrada no la continuare