Continuament de la meva historia :

23-

Enganys :

Púrpura i Carles ja eren novios . Carles encara no li havia dit a Púrpura, que tot aquell temps havia estat amb Iris. Carles volia deixar a Iris però li donava molta llàstima. Púrpura per la seva part estava feliç i no sospitava de res. Però per les nits Carles anava al mon dels morts per a beures amb Iris. Per a Carles Iris no era la seva novia, per a ell era mes que amiga però menys que parella.

Iris va conèixer a un xic fort, valent, que no tenia por a res , però no era simpàtic ni agradable, sempre vestia amb roba fosca i negra que a Iris li encantava. Es va enamorar de ell i, tots els matins es veien . A el xic misteriós també li agradava Iris. Iris era una xica amb els cabells negres com el carbó, uns ulls grans i verds, no era molt alta, ella vestia amb faldes curtes i amb unes camisetes per d’alt del melic i amb unes botes per d’alt des genolls . I tota la seva roba era negra. Aquell xic tan misteriós del que tan enamorada estava Iris es deia Aquil·les .

24-

Visita inesperada:

-Bon dia Púrpura

-Bon dia tia Brunel·la

- Esta nit tenim convidats

- Convidats ? qui ?

- Va a vindre una antiga amiga meva i la seva filla

- Qui es la seva filla ?

-No ho se molt bé però es diu Violeta

-Violeta ! Quin nom mes bonic !

A la nit...

Va tocar el ring del timbre i Brunel·la emocionada va obrir. Era la seva amiga, amb la seva filla adoptada Violeta. Violeta es pareixia molt a Púrpura, sols que ella era mes major, amb les puntes del cabell violetes, amb la roba violeta i es pareixien per que  Púrpura duia les puntes del cabell púrpures i la roba púrpura. Enseguida van començar a parlar i es varen caure molt bé. A l’hora de sopar ja eren unes bones amigues. Púrpura va demanar a la Brunel·la si Violeta es podia quedar a dormir i, Brunel·la i la mare de Violeta va parèixer-li una idea fantàstica. A l’hora de dormir començaren a parlar : 

-Púrpura, em sones moltísim

-i tu a mi també Violeta

-Saps que ? tinc poders màgics confien en tu per a que no ho contes. Per alguna raó te ho tenia que contar.

-jo també tinc poders! I soc avanç era mig fènix però ara soc fènix completa !

-Si ? em podries dur al teu niu ?

-Clar que si ! dema per el matí anirem ! però per a que vols anar al meu niu ?

-per que jo soc mig fènix però no se on esta el meu niu. I vuic comprovar si som germanes

-D’acord !

-bona nit Púrpura !

-Bona nit Violeta !

25-

Una primera transformació:

Púrpura i Violeta s’alçaren de matinada per anar a Egipte. Púrpura es va transformar en fènix per anar fins el niu.

Ja en Egipte Púrpura va pujar a Violeta al niu. Púrpura va contemplar com una estranya força alçava a Violeta de terra. Violeta va sentir uns pessics en la pell, i un sentiment càlid i sense notar-ho es va transformar en un ocell de foc blau. Púrpura es va quedar fascinada. Li va agradar molt contemplar aquella escena. Violeta va alçar el vol, emocionada va fer cercles en l’aire. Púrpura es va transformar en fènix i juntes tornaren a casa parlant, de com s’eteritzava, com podia des transformar-se, de com tornar a transformar-se... Estaven fascinades.